Xavier Pagès

2012-01-19T07:53:00.000-08:00

Sota els arbres nus de primavera,
amagues la caixa que guarda
totes les teves circumstàncies;
descobreixes la caixa que guarda
totes les teves esperances.

Sota els arbres nus de primavera,
guardes el fred que amaguen
totes les teves circumstàncies,
reveles la vida que guarden
totes les teves esperances.

Cercles

2011-12-16T04:32:00.000-08:00

Aplegar la llenya
i esperar la neu
i fondre la vida.
Encendre el foc
i esperar la mort
i cremar la vida.
Recollir les cendres
i reprendre el camí
i esperar la vida.

Els somnis golafres

2011-11-04T03:38:00.000-07:00

Un fariseu travessa
les esquerdes del carrer,
li plouen sabates.
Les cantonades son plenes
de foradades passions,
llençols sense ànima.
L'escriptor que mai
parla d'amor,
esclafa les paraules.
Golafres, els somnis
s'atipen de nits aspres
i delinqüents.

Teories sobre la relativitat amorosa III

2010-12-02T05:57:00.000-08:00

Carmesí emol.lient, vestida de nit,
l'amor passa com una noia de quinze anys.
Però en aquell reducte feliç
ja no hi ha ni els somnis ni l'eternitat
que havies promès temps enrere.
I ara aquest vent fred aixeca les
darreres engrunes, els darrers acords
de la cançó feliç de la teva joventut.
Voldries deixar l'ànima a les seves mans
i endur-te el cos però els anys volen
enyor i fatiga i un lleuger perfum d'oblid
per dissimular la fortor de les teves errades.

2010-10-15T07:12:00.000-07:00

Que comenci el silenci.
Una tardor com Déu mana
ho embolcalla tot.
Ja saps quin és el camí,
nina dels ulls de cirera.
La mort no és res més
que un nou canvi,
la vida que esperes gronxat
per les melodies que enyores.
Que comenci el silenci.

2009-11-02T03:56:00.000-08:00

Una petita llum
il.lumina la cambra.
El silenci no el pots
descriure només amb paraules.

Festa Major

2009-08-15T09:34:00.000-07:00

Ple agost. La banda enceta aquell pasdoble conegut.
Ningú balla encara. Després del vermut el dinar i una pesada
i xafogosa migdiada. Els xàfecs de final de més i les bates de l´escola
són encara lluny,; lluny també sembla la inspiració.
Qui vol escriure un poema en ple agost?

2009-03-05T01:11:00.000-08:00

El camí d´alzines i roures és allà mateix.

On sovint la calor resseca fins les arrels,

i on la mirada es perd enllà de l´alta muntanya.

Vine ànima a recollir la memòria!

Al vespre, a recer, encendrem el nou foc.

2009-01-29T00:34:00.000-08:00

S´acosten els dies feliços, per més que t´hi esforcis

en negar-ho, hauràs de viure amb aquesta joia.

Gaudir de cada moment, per un comiat sincer i suau.

Els dies que desitjo, on la veu neix del silenci i és així

com galopa el primer batec del cor; el viatge clandestí

de la nostra ànima finalment acabarà, res de promeses,

només la certesa d´haver estimat fins a trencar cristalls,

l´esperança innegable d´un ample record,el camí

de tornada pels amples plataners, el nou camí de sempre.

Bola de cristall

2008-12-16T04:05:00.000-08:00

Quan torni la calma vindrà la neu

i el que ara confesses, engrunes perdudes

d´antics vaixells, s´et farà més senzill.

Embolcallat d´aquell tempo pausat

defugiràs ja per sempre els alts espadats

i seràs per sempre el mirall de la teva esperança.

Nit

2008-12-12T15:09:00.000-08:00

És de nit. Escrius massa, de nit.

Entre les teves ulleres mal graduades

i la poca llum del carrer et sembla

veure gegants enlloc de gats.

El temps que s´escola entre

el fum de les nocturnes xemeneies

que a poc a poc ens ofeguen,

mai no tornarà i demà al matí

tornaràs a ser, com sempre,

l´home erràtic i inconstant

que mira darrera la finestra.

Més enllà del teus cos cada cop més gastat

i poruc, només pots recitar

alguns poemes d´Espriu;

ja no recordes els noms ni els camins.

El matí, cada matí s´et clava als ulls

com una daga,

i et despertes en aquest inconcret

reducte;

el jardí de les flor més obertes

i perfumades

d´arbres alts i forts,

i d´aquella font on abans somiaves portar-hi

l´amor.

Pots dir-me tu,

quina és l´esperança i quin és

el consol?

2008-12-08T05:03:00.000-08:00

No t´esperava i vas aparèixer

com sempre silenciosa.

La memòria escriu a les parets

del record amb lletres de foc

les matinades que no viuré.

Cercles

2008-12-08T01:05:00.000-08:00

Després, escoltaràs aquella cançó

repetidament, com un cercle,

per aturar un temps que ja haurà passat,

només en el teu record lluirà

l´estandard d´una vida ja gastada.

Arrels

2008-12-07T15:46:00.000-08:00

Més endavant, potser jo ja no hi serè,

sabràs que no sóc perfecte, ni el més alt,

ni el més fort, ni el més ràpid, ni el millor músic,

potser també descobriràs els meus secrets

i les meves flaqueses, més endavant.

Jo ara veig el teu orgull ferit,

el teu somriure, el teu joc,

la teva immensa força que tot ho

embolcalla, els ulls infinits

i un horitzó que desitjo

ample com el firmament.

Més endavant aniràs sol per la platja

dels records, el camí serà teu

i teu tot l´amor que ara guardes

sense voler-ho

entre contes i cançons.

2008-10-26T00:41:00.000-07:00

Dolça bellesa amagada, la tardor despunta.

Caminaràs lleugera, olor bategant

les nits del teu passar, gratuïtes com sempre.

No podré deixar mai d´estimar la primavera dels teus

ulls, com un foc etern, sempre viu en el record.

Vespre

2008-10-18T14:44:00.000-07:00

Ara, deixaràs la careta darrera la porta.

No ets ni poeta , ni músic, ni farsant, ni egoista,

tanmateix com alguns creuen i diuen.

Ets l´home que creies que mai no series

l´animal poruc i covard que es llepa les ferides.

Es fa fosc; aviat en tindràs prou amb una falsa esperança.

T´afanyes per no perdre-la.

Dinar

2008-10-18T14:31:00.000-07:00

I després el misteri de la son
t´empresona i t´abandones.

Més tard envies a pastar fang
algú que et volia vendre un adsl.

Almenys abans venien enciclopèdies!

Esmorzar

2008-10-18T14:25:00.000-07:00

Aquestes no son hores d´esmorzar.

Tothom torna a casa amb el tortell

i tu encara tens els plats a la pica.

Com és que vàreu fer servir tants gots?

Normalment ells veuen amorrats.

On vas deixar l última ampolla de bourbon?

Sopar

2008-10-18T14:16:00.000-07:00

Després de la tercera copa de cava

comences a explicar aquella aventura

tan tronada.Un mira al sostre i un

altre es repassa les sabates.

Potser comença a ser l´hora d´anar passant.

Carta i cançó

2008-10-15T00:47:00.000-07:00

Sempre amb la mateixa cançó de l´enfadós.

Ni vinc ni vaig ni vindré, ni mai hi he volgut anar.

Per insistent et tornes encara mes pesat.

Què hi tens als ulls que no et deixa enfocar massa bé?

T´has trastocat altra vegada i ni les pastilles no et fan efecte.

Abans de dos anys tindràs la certesa d´això que escric.

"Rossinyol que vas a Itàlia rossinyol,

encomana´m a la tieta rossinyol

d´un fosc bocatge rossinyol d´un fesol."

2008-10-13T23:57:00.000-07:00

No és en fals aquest camí.

Tens a punt, els mapes

de la nova ruta.

Escrius quan pots

d´aquest i altres

temes.

La veritat és que

massa sovint

et canses

de tu mateix.

2008-09-29T04:29:00.000-07:00

Aviat tornarà la música.

Aquest camí no és el teu,

un rosari de naufragis t´esperaven

a cada cantonada, però tornarà la música

i amb ella el fervorós plaer d´estimar.

Aviat tornarà la música

amor discret, amor suau

i a les teves mans mil flors

de gessamí i una claror

insospitada als nostres ulls.

Aviat tornarà la música.

2008-09-27T14:01:00.000-07:00

Potser un dia caurà una lleugera pluja

que ens portarà albades i esperances.

El pas del temps encara

et fa mes dolça

la mirada i per un instant,

enlairant el pensament

mes enllà de l´avui

em perdo rabent,

la melodia del teu cos,

l´aire que respires

la vida que donaria.

Potser un dia caurà una lleugera pluja

que ens portarà albades i esperances.

2008-09-19T06:02:00.000-07:00

Ningú no ho sabrà,

ni tan sols tu,

però una música suau

aïllarà tot el soroll,

totes les mirades

i en la nit apareixeràs

cançó, amor i viatge.

2008-09-19T04:53:00.000-07:00

De tanta abundància i generositat,

t´en queda la certesa de no posseir-la.

De desitjar-la, potser a contracorrent.

Més val així, amb les teves mans

poc hàbils i el teu cos inquiet

series capaç de destruir-la.

2008-09-12T07:03:00.000-07:00

Tot fa pensar,

així ho indiquen tots els

esdeveniments

que ignores o desconeixes

quina és la flor o quines

son les roses del meu jardí.

I tu no hi entres, ni hi caps,

ni tan sols formes part del

seu entorn.

Et puc dir, això sí,

que és bonic i agradable

i que mai no hi tindràs accés.

Cos

2008-09-11T13:37:00.000-07:00

Setembre, despullaràs la vinya.

El cos que es belluga

entre la llum podria ser el teu.

Tot un temps pensant-te

una sola vida un oblid i un silenci.

Setembre, despullaràs la vinya

i en la teva absència

presentaré les flors, les del mal

a l´altar dels somnis.

2008-08-05T11:48:00.000-07:00

El país on els teus ulls reposen,

el millor viatge,

els secrets que les teves mans amaguen,

el mapa precís.

Ets la cançó que lentament

em bressola,

aigua fresca

del càntir als teus pits.

2008-07-24T14:11:00.000-07:00

Deesses! No torbeu la pau

dels meus dies amb bruts

llençols esberlats per l´oblit.

Somnio cada un dels teus racons

amor antic i nou

temple dels mes profunds

secrets.

2008-06-27T07:58:00.000-07:00

A recer dels teus somnis has crescut.

Ja no ets aquella nina que vestida de

blanc saltava pels espigons, aquella mar

d´agost, aquella olor de llessamí i el cor

encara jove. Ara et queixes de no tenir

prou temps i voldries recuperar el que

vas malgastar somniant albades,

no pots tornar enrere i cada tarda,

al balcó de casa intentes refer

miralls de somnis trencats.

2008-06-27T02:17:00.000-07:00

Súnion! Desperta de les teves ruïnes!

El teu cant serà aviat nova música

dels teus instruments traurem la pols

trencant onades serem de nou

l´ànsia i l´energia que ens manca.

2008-06-27T02:01:00.000-07:00

Per una mà o una abraçada

series capaç d´abandonar-te.

Princesa de la llum, bell esguard,

camina a prop meu i canta.

2008-06-18T04:44:00.000-07:00

Ara tornarà el temps llarg, el temps dels "suaus"

del vermut en companyia, dels jocs i de les rialles.

No et despertis encara petita princesa,

el teu son és la certesa que encara el mar

està en calma, que encara puc abraçar-te.

2008-06-16T03:43:00.000-07:00

Curiosament, la grisor d´aquests dies

t´augmenta el desig.

Esperes amb ànsia tot allò que serà nou;

avui ja has dormit prou a la palla.

2008-06-12T11:26:00.000-07:00

Trobes més bonic aquest capvespre

que no pas l´albada, potser perquè

tens enveja de la seva força i et sens caduc,

tanta joventut et regira l´ànima, les teves

passes son tan sordes com els teus silencis

i cada matí que menysprees t´esclata als ulls.

2008-06-12T08:38:00.000-07:00

A l´ample record dels teus silencis

escrius totes les boires que recordes.

Un bell reducte de felicitat et persegueix

sents com es fa de nit al cor dels seus ulls.

Com sempre, condueixes ebri per les teves

corbes, pels teus camins de sorra.

La caixa que ara tens tancada fins que

algú no la trobi, potser es podrirà de tanta

sal, de tanta mar brava com hi vols encabir.